R

Sempre és agradable trobar un lloc per fer un rappel a 4 passes de casa, i entrenar amb el nus de seguretat prusik i el mosquetó de frenada per quan vinguin rappels més grans...

Pedraforca des de Gósol

Un ruta circular pel Pedraforca, sortint des de Gósol, pujant per la Serra de La Muga, Pla Gran, Crestes de Camerils, Avenc de les Gralles, Coll del Verdet, grimpades pel rocallam i Pollegó superior, Enforcadura, tartera de Gósol, Coll de Cabra, Serra de la Tossa, Torrent de la Rubinat, i tornada planejant pels camps fins a Gósol. Mini expedició maresmenca amb els objectius: estirar les cames, collir bolets, gaudir de les vistes, i estudiar la ruta d'accés per terra i la sortida per l'aire.


Coll del Verdet i cara nord del Pedraforca.



Torrent de la Rubinat, Serra de la Tossa plena de pins a l'esquerra, i Gósol al fons a la dreta.


Crestes feréstegues, de roca calcària i margues.


Vista de l'Enforcadura, baixant del cim del Pollegó superior.


Sortida a est des de l'Enforcadura. Una mica "punxeguda". Sobretot per que anem molt encaixonats i aprop de la vertical paret del Pollegó inferior (dreta).


Sortida a oest, és un luxe. Amplia i uniforme.


A les 15h el vent venia prou encarat, i increïblement suau i constant. A la baixada però, per la tartera vaig notar algunes bombolles tèrmiques que es desprenien del pedregar amb força, que segur es traduïrien en un bona sotregada sobre la vela.


L'Enforcadura des de Coll de Cabra, punt que cal sobrevolar per creuar cap a Gósol.
Cap problema d'alçada, ens sobraran molts metres i encara ens podrem entretenir sobre les frondoses vessants de pins de la Serra de la Tossa.


Espectacular Torrent de la Rubinat, neix al Coll del Verdet i porta els seus cabals al Riu Aigua de Valls i després al Cardener...


El Pedraforca, cara oest, des de Gósol. En aquest poble gairebé cada tarda poden disfrutar d'aquesta imatge.

Vol d'octubre a Teià

Aquest octubre ens ha regalat un primer cap de setmana de vents tranquils i de garbí, ideals per volar a Teià. Així que aquest diumenge he pujat al Baldiri (a peu, com sempre). Un vol tranquilet amb dos o tres ascendències fortes al principi, i una aproximació plena de giravolts, per encertar el camp entre les vinyes...
Aterratge perfecte entre les herbes, prop de les vinyes, amb un Sol ben daurat de fons.
Les ales com la Cima, volen molt, i a la mínima ascendència, tornen a pujar.
Tinc el track de GPS per publicar...